LA TRANSFIGURACIÓ

Llavors va sortir del núvol una veu que deia:

-Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

A l'evangeli són moltes les paraules, els gestos de Crist que il·luminen el sentit de la vida cristiana. Per copsar-ne, tanmateix, en una visió de conjunt els trets essencials, resulta un ajut singular fixar la mirada  en el rostre radiant de Crist en el misteri de la Transfiguració.

 En la icona de la transfiguració veiem Crist com Adorador del Pare

Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. (Lc. 9:28-29)

Crist puja a la muntanya i prega. Lluc ens presenta Jesús pujant a la muntanya per pregar sempre que es presenta un assumpte important. En la pregària veu més clar; la veritat del seu interior es transparenta. Es Déu qui omple el seu interior. Per això canvia el rostre i els vestits brillen amb una blancor esclatant.

Crist està unit al Pare. No hi ha per a nosaltres forma més perfecta d'entrar en l'actitud de fill que la de unir-nos a Ell en eixa mirada cap al Pare, la de fer-nos "contemplatius" amb Ell.

Però l'actitud d’adoració va més enllà de la fidelitat a la pregària litúrgica i personal. Es tracta també de viure de cara a Déu, de viure cercant la glòria de Déu. Contemplant Crist, Adorador del Pare, el cristià aprèn a ser senzill, obedient. Perquè Ell és el qui escolta, l'obedient per excel·lència, que ha baixat del cel no per fer la seva voluntat, sinó la d’Aquell que l'ha enviat (Cf. Jn 6:38 ; Heb 10:5.7). Ell posa el seu ésser en las mans del Pare. (Cf. Lc 2:49)

En la icona de la transfiguració veiem Crist com a Servent del designi d'amor del Pare

Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. (Lc. 9:30-31a)

La conversació amb Moisès i Elies ens mostra que Jesús, en la pregària, confronta la seva vida amb l'Escriptura, perquè Moisès i Elies encarnen l'Escriptura: la Llei i els Profetes. I d'aquesta confrontació treu forces per realitzar la voluntat del Pare: el seu èxode particular. Aquest terme -èxode- és fonamental en tota la història de la salvació i expressa el sentit pregon del misteri pasqual. 

En la Pasqua és evident que las opcions de Crist són las d'un servidor:

• que no ha vingut «a ser servit sinó a servir» (Mt 20:28)

• que és «enmig de nosaltres com el qui serveix» (Lc.22:27)

• que «es va fer no res: prengué la condició d'esclau…» (Filp. 2:6)

• que rentà els peus dels seus deixebles. (Cf. Jn 13:4-15)

• que estimà fins a l’extrem (Cf. Jn. 13:1)

En la icona de la transfiguració veiem Crist com a Evangelitzador dels Pobres

 L'endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre'l una gentada  (Lc.9:37)

Jesús transfigurat, Adorador del Pare, Servidor del seu designi d’Amor també és l’Evangelitzador dels Pobres.

Aquest és el tret més significatiu de Crist i el que més profundament està gravat en la fe i en l’experiència espiritual de Sant Vicenç i també el que més influí en l’orientació de la seva vida i les obres que va encetar.

      

La contemplació de la glòria de Jesús en la icona de la transfiguració revela sobretot al Pare que té la iniciativa en tota vocació. El Pare ens invita a escoltar el seu Fill i a seguir-lo.

Crist està sempre en el centre de l’espiritualitat vicenciana.

Es tracta de contemplar el Crist

Es tracta de identificar-se amb Crist

Es tracta de prolongar l’obra salvadora de Crist entre els pobres.

Imma Ladrero F.C.